PLATER, el projecte d’inundar el PENEDÈS de plaques solars en lloc de VINYES

Per debatre aquesta qüestió, l’Ajuntament ha convocat un ple extraordinari el dimecres 5 d’agost de 2026, a les 19.00 h, a la sala de plens municipal. L’únic punt de l’ordre del dia serà la votació d’una moció per un PLATER respectuós amb el Penedès.

En blau les zones susceptibles de rebre plaques solars

L’Ajuntament de Subirats ha presentat al·legacions al pla de la Generalitat que determina en quins espais de Catalunya es poden instal·lar parcs d’energies renovables. A prop de Lavern afectaria a la segona vinya que hi ha passat Cal Milà direcció a Sant Pau, ja a Sant Pau la zona de La Guàrdia. Per la part de Cal Maristany queden afectades les vinyes de Savall, La Bardera i Can Rosell i a Ordal la zona del Fondo dels Vidriers, la Casa llarga, i el pla de Can Ravella.

Sembla que el consistori està d’acord que cal produir més energia neta, però considera que la proposta de la Generalitat reserva una superfície excessiva del municipi per a instal·lacions solars. El PLATER assenyala 2.335 hectàrees de Subirats com a zones aptes, tot i que, segons els càlculs de l’Ajuntament, només caldria ocupar unes 17 hectàrees per produir els 10,5 MW previstos per al 2050.

Des de l’Ajuntament es proposa limitar les zones aptes a 530 hectàrees. La prioritat seria col·locar les plaques en espais que ja estan degradats o transformats, especialment:

  • La Pedrera del Telègraf, de 28 hectàrees, on es podria generar més del 60% de l’energia solar necessària.
  • Els terrenys propers a l’AP-7 i a la via del tren, al sud del polígon de Lavernó, amb menys impacte sobre el paisatge.

D’aquesta manera es podria produir energia renovable sense ocupar camps de vinya ni perjudicar el paisatge agrícola del Penedès.

L’Ajuntament també demana una franja de protecció de 700 metres al voltant dels quinze nuclis urbans i veïnats rurals del municipi. Igualment, vol protegir els terrenys de la DO Penedès, les rutes enoturístiques de Miravinya i el projecte de les Vies Blaves del riu Anoia.

Sembla que també es vol reclamar més suport a les comunitats energètiques locals i un paper més important de l’empresa pública.

La manualitat de la Teresa per aquest Nadal

Un any més li hem demanat a la Teresa si ens voldria proposar una manualitat nadalenca per decorar les llars, i aquí en teniu el resultat. Des de la Comissió Nadal a Lavern ens agradaria que Lavern fos el poble més ben guarnit. Per això de nou us animem a fer decoracions i guarnir arbres i façanes. Enguany toca fer una estrella d’interior molt bonica i original amb paperines. Us hi animeu?

I parlant d’estrelles, d’es d’avui diumenge, l’estel de Lavern ja llueix al Serral. S’ha canviat l’estructura que el suporta i també els transformadors dels lets. A més s’han afegit balises a l’estrella que creen un efecte flaix molt bonic. Som-hi! I recordeu Dissabte 17 Taller de Cuina i Diumenge 18 Quinto de Nadal.

L’ESCUT LAVERN

En dies com avui, que fa tanta calor, els deliris em porten a fer-me preguntes com: Si Lavern tingués escut, com seria? Sí, ja sé que la majoria de gent no pensa aquestes coses en ple pic de l’onada de calor persistent, però clar… aquí no tenim piscina… ehem.

Doncs bé, si Lavern tingués escut el seu blassonament imagino que seria caironat, partit i trucat. 1r de quatre pals de gules sobre camp d’or, 2n Claus de Sant pere sobre camp d’or, 3r arbre sobre camp d’or i 4t l’escut de Subirats que consta d’un camp de sinople amb un mont d’or movent de la punta carregat de 4 pals de gules i somat d’un castell de sable obert. Per timbre una corona mural de poble. Tot l’escut estaria envoltat de dues branques de llorer.

Simbologia. En heràldica cada símbol té la seva raó de ser. Començo pel timbre (La corona comtal) Als pobles per timbre els correspont una corona mural però com que el 1912 el rei Alfons XIII va crear el Comtat de Lavern, entenc que hi escau la corona comtal. L’escut caironat (quadrat de costat) és el típic dels pobles i municipis catalans. Partit en 4 parts: la senyera, les claus de Sant Pere, un vern i l’escut de Subirats. Rematarien l’escut dues branques de llorer evocant l’origen romà del poble (Torrota) tot i que aquest encara podria ser anterior (iber).

Siusplau no us prengueu aquest «estudi» seriosament, no sóc qui per fer-ho. Però té el valor relatiu que ningú altre encara ho havia fet. Lluís CS