Quantes vegades no hauré explicat que Lavern no ve d’“Avern”, sinó de vern, l’arbre que creix a prop de les rieres. Per primera vegada, no només es dona versemblança a la dita més famosa de Subirats —“Lavern, primer esglaó de l’Infern”—, sinó que, a més, dona peu a la segona novel·la de la trilogia de Jaume Clotet, de la qual La calavera de l’apòstol n’és el segon volum. El primer volum va ser guardonat amb el Premi Josep Pla 2024, amb més de 20.000 exemplars venuts.

Comenta Clotet al diari La Vanguardia que: Sí, en aquesta església del Penedès situa la principal porta a l’inframon: “Totes les esglésies del voltant, fins a Vilanova o el Vendrell, tenen àngels al dalt assenyalant Sant Pere de Lavern. Catalunya té, per a la meva sorpresa, trenta portes a l’infern, i no sé si cap altre país en té tantes, però potser això ex­plica com es van les coses, no? A cada comarca hi ha llocs com el Forat de l’Infern, el Barranc del Diable o el Forat de l’Ou…”. L’escriptor dona per fet que “el món de la màgia, dels conjurs o de les bruixes no és real, però n’hi ha tanta informació a tot el món que ves a saber si en algun moment existia i l’hem sepultat sota la raó i la il·lustració. La paraula, si hi creus, potser té més poder que no ens pensem”. “bona part dels elements fantàstics de la novel·la estan documentats, com la sang de Crist amb què s’escriu una Bíblia que té un paper rellevant. No escric que fos a Catalunya perquè sí, se sap que un papa la va enviar aquí i teòricament no va tornar. M’agrada barrejar ficció i realitat, però que la ficció no surti del no-res, sinó que estigui ancorada a la realitat, i així el lector viatja per tot el territori, a llocs que coneix i pot anar com Ripoll, Sant Pere de Rodes, Sant Martí del Canigó, el Miracle o Sant Pere de Lavern, primer esglaó a l’infern”. 

Jaume Clotet en la seva presentació del llibre a la nostra parròquia de Sant Pere de Lavern el 28 de desembre del 2025

Proposta de manualitat de la Teresa Saez per aquest any. Un abre preciós i fàcil de fer. Nadal a Lavern. Si t’agrada penja el teu vídeo o foto de la teva manualitat al canal de Whatsapp dels Marxosos de lo poble!

Tot apunt amb les parades, el tió, l’animació, els tallers, el bosc, i tota la il·lusió que hi posem cada any. Clica sobre la imatge per tenir més info!

Antoni Casanovas i Brugal, fill de Lavern i fill també de l’exalcalde Antoni Casanovas, és una de les figures clau del desenvolupament polític i agrari del municipi i del Penedès. Va ser alcalde de Subirats durant dotze anys (1983–1995), etapa en què va impulsar la modernització dels serveis municipals i el reforç del món rural, i posteriorment diputat al Congrés dels Diputats (1986–1993), on va treballar especialment en l’àmbit agrari. Estretament vinculat al cooperativisme, va presidir Covides i el Consell Regulador de la DO Penedès, contribuint decisivament a la projecció del sector vitivinícola del territori. Per tota aquesta trajectòria i pel seu compromís constant amb el municipi, és considerat un dels fills predilectes de Lavern.

La conferència, amb motiu de la presentació del seu llibre Història de la meva vida pública, ha tingut lloc avui a la Ateneu Agrícola de Lavern i va sigut moderat per l’exalcalde Pere Pons, amb la presència del Molt Honorable President Artur Mas, Sergi Vallès, diputat i president d’Infraestructures i territori de la Diputació de Barcelona i en Ramon Sarroca, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Casanovas, visiblement emociontat per l’acte, ha relatat vivències molt significatives i també anègdotes com quan van viatjar a Brussel·les per defensar el model cooperativista català, però els van comunicar que, en ser un àmbit autonòmic, no hi podien intervenir. Davant les reticències de l’Estat i l’opció d’un model dirigit des de Madrid, finalment van impulsar una intensa campanya arreu de l’Estat que va permetre consolidar el projecte català. També va explicar com va aconseguir el pou d’aigua del municipi, arran d’una visita del president Jordi Pujol a la Confraria del Cava, fet que va permetre abastir tot el municipi en poc temps. El més curiós és que fa uns anys el president Pujol encara li va preguntar, -Què, com va el pou?

En acabar l’acte, amb la sala plena de públic, s’ha ofert un petit piscolabis i l’autor ha estat signant llibres i conversant amb els assistents en un ambient molt proper i participatiu.

22 novembre a les 17:30h