📜 HISTÒRIA DE LAVERN
Municipi de Subirats · Alt Penedès · 456 habitants (2023)
Lavern és un nucli de població pertanyent al municipi de Subirats (Alt Penedès), situat a ponent del terme, prop dels límits amb Avinyonet, a 217 m d’altitud, en una vall entre els pujols de la Guàrdia (384 m), a llevant, i de Lavern (242 m), a ponent. La distància fins a Barcelona és de 45 km i 10 km fins a la capital de comarca, Vilafranca del Penedès. El poble també és a 6 km de Sant Sadurní d’Anoia, capital del cava. Lavern disposa d’estació de rodalies Lavern-Subirats (línia R4), que acull l’Oficina de Turisme de Subirats, amb lloguer de bicicletes elèctriques, rutes turístiques i pàrquing de caravanes.
🏛️ ORÍGENS I EDAT MITJANA
Els orígens del poble es remunten a l’època tardoromana, tal com testimonien les restes de la Torrota del Moro, encara visibles prop del nucli. A l’edat mitjana el territori s’esquitxà de masies a mesura que la frontera amb Al-Àndalus va anar retrocedint cap al sud. El poble actual creix entorn de la masia de Cal Martí de la Talaia, sobretot gràcies a l’expansió del conreu de la vinya per tot el Penedès a finals del segle XVIII.
🗼 LA TORROTA DEL MORO
La Torrota del Moro són les restes d’una torre romana i un jaciment arqueològic de Subirats (Alt Penedès), declarats bé cultural d’interès local el 22 d’abril de 1987. Popularment també es coneix com a Torre del Moro, La Torrota o Torrassa de Ca l’Almirall. Es troba a uns 300 metres de Ca l’Almirall, al nucli de Lavern, a 211 m d’altitud.
Hi ha restes d’un parament de fàbrica de pedra amb una finestra d’arc de mig punt de maó a sardinell, i restes de ceràmica pels voltants. El jaciment se situa enmig d’un camp de vinyes: es tracta d’una concentració de materials ceràmics romans en superfície, així com una paret conservada feta de pedres de mida regular en diverses filades, d’uns 3,20 m d’alçada i 4,5 m d’amplada màxima.
L’any 2011 s’hi van dur a terme excavacions d’urgència. Les conclusions determinaren dues fases: la primera ibèrica (segles IV a II aC) i la segona romana alt imperial (segles I al III dC). De l’època ibèrica es documentà una sitja de perfil globular que probablement formava part d’un camp de sitges per contenir cereal. De l’època romana és la paret actual i la majoria de les restes. Tradicionalment s’ha identificat com a les restes d’unes termes, tot i que no ha estat provat definitivament. Al Museu de Vilafranca del Penedès hi ha dipositat part del material arqueològic recuperat.
⛪ L’ESGLÉSIA DE SANT PERE DE LAVERN
Sant Pere 
de Lavern és una església d’estil neoromànic de la Parròquia de Lavern, al terme municipal de Subirats. És obra de l’arquitecte Enric Sagnier i està protegida com a bé cultural d’interès local (Id. IPAC 4796). Es troba a prop de l’estació de Lavern.
L’edifici és de planta de creu llatina d’una sola nau, amb dues capelles laterals i un absis semicircular. Fa 23 metres de llarg per 9 d’ample i 22 metres al creuer. Té un ample cor i sobre aquest una rosassa de 2,30 metres que data del 1956. El portal és adovellat. El campanar es troba a l’esquerra de la façana principal, amb obertures per les campanes i coronament de merlets esglaonats.
A l’interior es conserva una pica baptismal de pedra calcària romànica del segle XI, la més gran de la comarca. Destaquen també els cinc grans murals pintats l’any 1951 per J. Busquets i F. Vidal i Gomà, que representen episodis de la vida de Sant Pere i de Jesucrist.
lésia és d’origen romànic, esmentada possiblement l’any 917, quan Ermenard i Udalard van cedir un alou als monjos de Sant Cugat. La primera menció segura és de l’any 1053. L’església antiga fou totalment reconstruïda entre els anys 1915 i 1916. La primera pedra del nou temple es posà el 15 de maig de 1915, sent els padrins i mecenes el Comte de Lavern, Pere Guerau Maristany i Oliver, i la seva dona, Josepa Valls d’Olivella. Durant la Guerra Civil l’església fou incendiada i caigué la teulada; les obres de restauració s’allargaren fins a 1987. L’Església Parroquial de Sant Pere de Lavern va ser escenari de l’últim ball pla del Penedès l’any 1935.
La 
Font Clara, o Font de Ca l’Olivella, és una font del nucli de Lavern, al municipi de Subirats. L’espai natural estava dividit entre les antigues propietats de Can Milà de la Roca i Ca l’Olivella. La font és enmig d’una petita cinglera de 5-7 m d’alçada, plena de concavitats en forma de cova i una zona humida amb molta vegetació. Quan plou, aquesta cinglera es converteix en una cascada natural espectacular.
La font pròpiament dita està situada en un cos pla de maons enganxats a la paret de 2,40 m d’alçada i 1,10 m d’amplada, on l’aigua raja a través d’una aixeta moderna. L’espai, cobert per plataners de mida gran i espècies de ribera, està adaptat per rebre visitants amb taula, bancs i paperera. A pocs metres hi ha una bassa rodona de pedra (antic safareig del poble). S’hi celebra un pessebre vivent pels volts de Nadal.
D’aquesta font hi ha documentació que data de l’any 1756. L’actual construcció data de 1913, quan el Senyor Pere J. Maristany, comte de Lavern, realitzà les obres per “recoger mejor las aguas y las dos balsas cerca de la fuente”. La font havia estat propietat de la família Olivella de Lavern fins que el comte va condicionar la font per portar l’aigua a diferents nuclis del poble.
🏘️ EDIFICIS I MASIES DESTACATS
A la rodalia de Lavern destaquen importants masies, algunes protegides com a béns culturals d’interès local: Cal Bas (amb la capella de Sant Joan Salerm), Cal Toni, Ca l’Antonet, Can Bou, Can Maristany (BCIL), Can Milà de la Roca, Cal Justino, Ca l’Olivella de la Font Clara i Ca l’Artigas.
🎉 FESTES
La Festa Major se celebra al juny, el cap de setmana proper a Sant Joan. L’organitza l’Ateneu Agrícola de Lavern amb la col·laboració de l’Ajuntament de Subirats. Els elements d’interès són: correfoc a càrrec dels redimonis de Lavern, cercavila amb ball de panderetes, cercolets, gitanes, bastoners, capgrossos, gegants, drac de Lavern i convidats.
La Festa Major Petita se celebra el primer o segon cap de setmana de maig. L’organitza el Centre Cultural i Recreatiu de Lavern, amb cercavila pels carrers del poble i dinar popular. Altres festes destacades: Carnaval, Festa del Most, Castanyada i actes nadalencs —entre els quals el pessebre vivent a la Font Clara.
📚 MÉS INFORMACIÓ
Podeu ampliar la informació sobre Lavern i els seus elements patrimonials a la Viquipèdia: Lavern, Ateneu Agrícola de Lavern, Sant Pere de Lavern, Font Clara i Torrota del Moro.