Quantes vegades no hauré explicat que Lavern no ve d’“Avern”, sinó de vern, l’arbre que creix a prop de les rieres. Per primera vegada, no només es dona versemblança a la dita més famosa de Subirats —“Lavern, primer esglaó de l’Infern”—, sinó que, a més, dona peu a la segona novel·la de la trilogia de Jaume Clotet, de la qual La calavera de l’apòstol n’és el segon volum. El primer volum va ser guardonat amb el Premi Josep Pla 2024, amb més de 20.000 exemplars venuts.
Comenta Clotet al diari La Vanguardia que: Sí, en aquesta església del Penedès situa la principal porta a l’inframon: “Totes les esglésies del voltant, fins a Vilanova o el Vendrell, tenen àngels al dalt assenyalant Sant Pere de Lavern. Catalunya té, per a la meva sorpresa, trenta portes a l’infern, i no sé si cap altre país en té tantes, però potser això explica com es van les coses, no? A cada comarca hi ha llocs com el Forat de l’Infern, el Barranc del Diable o el Forat de l’Ou…”. L’escriptor dona per fet que “el món de la màgia, dels conjurs o de les bruixes no és real, però n’hi ha tanta informació a tot el món que ves a saber si en algun moment existia i l’hem sepultat sota la raó i la il·lustració. La paraula, si hi creus, potser té més poder que no ens pensem”. “bona part dels elements fantàstics de la novel·la estan documentats, com la sang de Crist amb què s’escriu una Bíblia que té un paper rellevant. No escric que fos a Catalunya perquè sí, se sap que un papa la va enviar aquí i teòricament no va tornar. M’agrada barrejar ficció i realitat, però que la ficció no surti del no-res, sinó que estigui ancorada a la realitat, i així el lector viatja per tot el territori, a llocs que coneix i pot anar com Ripoll, Sant Pere de Rodes, Sant Martí del Canigó, el Miracle o Sant Pere de Lavern, primer esglaó a l’infern”.
Jaume Clotet en la seva presentació del llibre a la nostra parròquia de Sant Pere de Lavern el 28 de desembre del 2025
