El Forn de Lavern acaba el seu camí després de més de cent anys al poble. Fins avui, tota la vida veïnal pasava per Cal Forner. Allà no només hi anaves a buscar el millor pa de les nostres contrades, allà s’hi explicava el dia a dia. Al forn els veïns ens hi trobàvem i la fèiem petar. El seu vidre era la cartellera on més gent mirava què passaria al poble i també era el lloc on aputar-se a sopars i sortides. Els Reis Mags s’hi aturaven al seu pas, i els balls de la cercavila dedicaven les millors filigranes davant del seu portal. I si a algú li preguntaves on posaria el centre del poble, segur que et diria: A Cal Foner.

Ens marxa la nostra garlanda, que com la de Lavern, no n’hi haurà mai d’altre. I que dir de la coca de forner. Només de pensar-hi a tots els Lavernencs ens ve salibera. Crec que he celebrat més aniversaris amb la coca de cal former que amb pastissos. Els carquinyolis, la coca de llardons, les mones… i el pa. El rei de la casa, de crosta ferma i molla esponjosa. No n’hi ha d’altre d’igual. O no és cert que anem on anem sempre diem: com el de Lavern cap?
Bona sort família. Gràcies per tot el que ens heu donat, i no dubteu en tornar a obrir, si hi ha una mínima oportunitat. Us enyorarem MOLT.








